News

Treballs premiats Sant Jordi 2020

Maria Robles Aguilera P-3

Premi Sant Jordi de Dibuix

 

Valertia Fernández Rovia P-4

Premi Sant Jordi de Dibuix

Eric Vila Moreno P-5

Premi Sant Jordi de Dibuix

Aroa Moruno Cerradelo

Premi Sant Jordi de Dibuix i Narrativa 1r

Victoria Fernández Ramos 2n

Premi Sant Jordi de Dibuix i Narrativa

 

 

 

Para este Sant Jordi

Para este Sant Jordi una rosa regalo

i un libro a los que amo.

Siempre la misma historia,

con ese mismo final,

donde el dragón muere

por el caballero real.

Quizás podamos canviarla,

ponerle otro final,

donde no haya tanta violencia

con el dragón. ¡Y ya está!

Premi Sant Jordi de Poesia Castellana

Cecilia Granadal Cobas 3r

EL PIRATA EMMASCARAT

Hi havia una vegada un pirata emmascarat que no es treia la màscara ni quan menjava, ni quan es dutxava, ni quan feia gimnàstica, ni quan dormia, etc…

Un dia es va assabentar que hi havia un tresor, el tresor més valuós del món. Llavors el pirata va decidir anar a buscar-lo amb el seu amic Arnau.

Van navegar amb el seu vaixell fins a una illa però no van trobar res, van mirar al fons del mar però tampoc no van trobar res. Van anar a la selva, a un volcà, a un desert, a una muntanya i, fins i tot, a la lluna, però no van trobar el tresor.

De cop i volta el pirata es va donar compte que el tresor que buscava havia estat sempre amb ell, perquè el tresor més valuós del món és l’amistat. Així que el pirata emmascarat va fer un munt d’amics. I conte contat ja s’ha acabat.

Àlex Ramos Palomares 3r

Premi Sant Jordi de Narrativa Catalana

 

 

 

Sant Jordi

Hi havia una vegada un cavaller

que amb el seu cavall

anava cap al castell

on hi havia una princesa

amb un llarg cabell.

Un drac la va veure

i foc en va despendre.

Sant Jordi li va clavar una llança

i de la sang va sortir

una rosa molt boniqueta.

Amb la seva princesa es van anar

i junts es van casar.

Oliver Sánchez Rivera 3r

Premi Sant Jordi de Poesia Catalana

Somos amigos

Había una vez un príncipe muy guapo tenía el pelo rubio y los ojos azules, llamado Álvaro.

Un pastor llamado Pedro de camino a las montañas se dio cuenta que solo habían 2 cabritas, Pedro corrió hasta el castillo.

-¡Majestad no sé qué pasa pero alguien se ha comido mis cabritas!

-¡Esto lo he escuchado muchas veces!

-Iré contigo para averiguar lo que pasa -dijo el guardia.

En medio del camino el guardia vio algo, ¡era un dinosaurio! volvieron  rápidamente.

-¡Eso causaría mucho daño! -dijo el rey.

Álvaro le dijo al rey: ¿puedo ir a ver cómo es?

El rey le dijo: -¡ni hablar, te puede comer!

-¿Puedo ir al parque, entonces?

-Sí, pero con cuidado.

-¡bien!

Cuando llegó al parque vio al dinosaurio, rápidamente fue a esconderse porque si se lo decía a su padre castigaría

Después de un ratito escuchó que el dinosaurio estaba hablando i dijo el dinosaurio:

-Que hambre que tengo, voy a buscar algo  para comer.

-¿Hablas? Dijo Álvaro.

-Claro, dijo el dinosaurio.

-¿Por qué te comes las cabritas?

-Porque nadie me da de comer y me como lo que primero pillo.

– Si tienes hambre toma un “dorallaqui”

– ¿Qué es eso?

-Es un tipo de bollo con chocolate

-Ahhhhhhhhhhhhhhhhh

-Toma pruébalo.

-Gracias. Mmmmmmmmmmm, me encanta.

-Sino te comes las cabritas, te puedo dejar estar en las montañas i te  traigo “dorallaquis”.

-En serio, ¿harías eso por mí?

– Claro somos amigos.

FIN

Adriana Gil Martínez 3r

Premi Sant Jordi de Narrativa Castellana

 

 

EL CABALLERO VALIENTE

Había una vez en un país muy lejano, vivía un rey con su hija la princesa que se llamaba Blanca, su madre la reina había muerto al nacer la princesa. Vivían en el Castillo del Viento, que estaba en una montaña rodeada de jardines y ríos hermosos. Debajo del castillo había un pueblo que protegía el reino, vivían muy felices.

Hasta que no muy lejos había una gran bestia que era un dragón malvado y siempre quemaba todo lo que quería. El rey desesperado llamó a todos sus caballeros del reino para matar al dragón, pero ninguno pudo matarlo.

Un joven valiente llamado Jordi se armó de valor, cogió su espada y su armadura y se puso frente al dragón. La Bestia empezó a quemar los jardines y puentes, la gente estaba aterrorizada y se escondieron en sus casas.

El joven valiente salto sobre sus alas y le clavó su espada de acero en el corazón el dragón, matándolo. Su sangre corrió como un río. El rey al ver que el joven valiente había matado al dragón, lo nombró caballero del Castillo del Viento y lo casó con la princesa Blanca.

Desde ese momento empezaron a brotar rosas rojas y hermosas en el Castillo del Viento.  FIN

Blanca Arroyo Maldonado 4t

Premi Sant Jordi de Narrativa Castellana  

 

 

#YoMeQuedoEnCasa

En casa tenemos que estar

Si a este virus queremos ganar.

Podemos jugar, cantar y bailar

sin en espacios públicos estar.

Cada día vernos digitalmente

i leer para mejorar nuestra mente.

Pronto esto se acabará

y el virus ya no estará.

Todos juntos jugaremos

y en el Moli felices estaremos

Biel Parés Bustos 4t

Premi Sant Jordi de Poesia Castellana

 

Sant Jordi

Per fer un poema,

has d’escollir,

un bon tema,

i desprès llegir.

Aquest Sant Jordi és diferent,

els deures per Gmail ens envien,

estem en confinament i

la ment necessita la rutina que teníem.

Les parelles es regalen roses,

d’aquest dia hi ha una llegenda,

se m’oblida que també regalen contes i

tothom te apuntat aquest dia a la seva agenda.

Izan Ruiz Morillas 4t

Premi Sant Jordi de Poesia Catalana

 

Missió rellotge

 

Hi havia una vegada una nena que es deia Grace. La Grace vivia a Londres molt prop del Big Ben amb la seva mare i el seu pare.

Un dia el rellotge de casa seva es va aturar, la Grace es va pensar que com tenia molts anys s’havia aturat per això. Al dia següent, va veure que saltava una espurna, llavors es va apropar a veure què passava, i al tocar-lo, la Grace va desaparèixer. Però com els seus pares estaven treballant no ho va veure ningú.

Aleshores quan la Grace es va despertar, hi havia un petit robot al seu costat, a continuació ell li va dir:

-Hola, hem dic Robi. Va dir el petit robot molt fluixet. I tu com et dius? Va preguntar.

-Em dic Grace. Va dir la nena estranyada perquè no sabia on estava. Saps on estic? Li va preguntar al petit Robi .

– Si és clar estàs a Robolondres la ciutat dels robots i la fada del rellotge. Va dir el Robi emocionat pujant a una pedra.

-Espera, has dit la fada del rellotge?

-Si, la fada del rellotge es la reina de Robolondres i la més poderosa de tot el mon .Mm……..va dir el Robi. Fins que va arribar el duke Cyber Mir Apple, ell va prendre el lloc de la fada després de segrestar-la .

-I una pregunta més com puc tornar a casa ? Va dir ella

-Nomes la fada ho sap, l’hem que trobar.

Aleshores la Grace i el Robi van anar al castell de la fada a buscar-la. Després, quan van arribar a aquell castell tan mega super extra gran, van pensar que potser no la trobarien mai. Després de cinc hores, es van tornar a reunir en la sala del tron. Estaven esgotats, ja hi havien mirat a totes les sales del castell. I de cop i volta, a sobre, ara havia aparegut allà el duke Cyber Sr Apple. Llavors van corre per tot el castell perseguits pel duke i alguns dels seus robots dolents.

Quan per fi van despistar-los, estaven a una cambra amb fletxes que anaven d’un lloc a un altre. En mig de la cambra hi havia un prestatge de color daurat amb purpurina. Llavors la Grace va veure que hi havia alguna cosa darrere, aleshores entre els dos van apartar-lo i a darrere hi havia una porta, la van obrir i dins hi estava la fada. Llavors la fada va dir :

-Gràcies a tots dos per rescatar-me, què voleu a canvi? -va dir la fada.

-Jo vull tornar a casa -va dir la Grace.

Llavors la fada va fer que la Grace tornés a casa i ara podia tornar quan volgués perquè va descobrir que el rellotge era un portal interdimensional . FI

Zoe Baena Calderón 4t

Premi Sant Jordi de Narrativa Catalana

 

La ciutat de gel

Hi havia una vegada uns nens i nenes que van decidir anar d’excursió a un lloc que ningú coneixia, els seus pares  no els deixaven perquè deien que eren massa petits. Els nens i nenes estaven farts de què sempre els diguessin el mateix. I van agafar un dia per la nit, metre els seus pares dormien, i van escapar-se de casa. Van anar tots junts a un bosc que ningú coneixia i van caminar 5 hores fins arribar a la gran ciutat, hi havia molt de gel, inclús les cases eren de gel, van entrar i hi havia un noi que li va dir a un dels nens:

-Què feu aquí vosaltes?

-Doncs estem aquí perquè volíem conèixer la Ciutat de Gel –va contestar el nen.

Els pares es van aixecar i es van donar compte que els nens no hi eren, van començar a córrer per la ciutat i es van adonar que els nens eren a la ciutat de gel que es van inventar. Van anar seguint les trepitjades que havien deixat i, per sort, els van trobar. Els pares no s’ho creien, van abraçar-los i els nens i les nenes van convèncer els pares perquè visquessin a la Ciutat de Gel. Els pares van estar d’acord amb ells i elles i van viure molt feliços.

Tema Sánchez Rodríguez 5è

Premi Sant Jordi de Narrativa Catalana

Los agentes animales

Había una vez un grupo de mascotas domésticas que cada noche se reunían y compartían sus experiencias con sus dueños.

Hablaban de los comportamientos de los humanos.

El equipo estaba formado por un perro salchicha llamado “Tobi”, una gata muy presumida llamada “Mona Lisa”, una tortuga, “La Turbo”; un hámster muy curioso llamado “Chismoso”, un periquito muy listo llamado “Diez” y estaba guiada por un conejo sabio conocido como “El Líder”.

Esa misma noche Mona Lisa no vino a la reunión y todos se quedaron de piedra porque la gata era siempre muy puntual. Entonces contactaron con su walkie-talkie y respondió:

-Estoy en la perrera de la calle Pablo Picasso número 10, a medianoche intentar rescatarme.

El conejo dijo:

-¡Tengo una idea! ¿Por qué no ponemos de cebo a Tobi? y cuando estén despistados contigo… ¡zas! Entraremos todos en acción.

A medianoche el plan iba sobre ruedas hasta que se dieron cuenta que habían muchos perros y gatos encerrados.

El Líder, el conejo dijo:

¡Liberad a todos!

¡Vale! –gritaron los compañeros.

Empezaron a liberar a todos los animales y entonces Tobi, que estaba retenido por dos guardias, le dio una patada a uno de los guardianes en las partes íntimas y pasó por debajo de las piernas del otro.

El Líder conejo ordenó:

¡Todos a la guarida! ¡Rápido!

Desde esa misma noche nadie supo más de los agentes animales.

Ivan Merino Ramírez 5è

Premis Sant Jordi de Narrativa Castellana

 

La bola de neu

Una guineu

juga amb la neu,

llença una bola

i un nen diu -mira com vola,

el nen l’agafa al vol

i se la passa a una nena cridant –Gol!

la nena la sosté mentre l’aire se l’emporta

i s’asseu al costat d’una porta,

veient com el vent allunya la bola

mentre pel cel un ocell vola.

 

Naiara López Cercós 5è

Premis Sant Jordi de Poesia Catalana

Ainhoa Galindo Oria 5è

Premis Sant Jordi de Poesia Castellana

La amistad

La amistad es un tesoro

con más valor que el oro

que siempre va abundar

y que nunca va a faltar.

La amistad son los amigos

que siempre están unidos

con ellos se puede contar

cuando los vas a necesitar.

La amistad es genial

y nunca hay un final

todo puedes lograr

si un amigo te puede ayudar.

Eric Ramos Palomares 6è

Premi Sant Jordi de Poesia Castellana

EL ESPÍRITU DE UNA LIBÉLULA

Era un día de verano en un pueblo, hacía mucho calor i la familia de la Paula decidieron salir a pasear. Paula era una  niña a quien encantaban los insectos y, cuando salieron de casa, Paula se dio cuenta de que en medio de la carretera había una libélula. La puso al lado de un palo para que no la atropellaran y se fueron a dar una vuelta.

Cuando volvieron Paula se dio cuenta de que la libélula seguía al lado del palo, así que decidió cogerla y llevársela a su casa para curarla. Paula puso la libélula en un tarro de cristal y la dejó unos días. Y la libélula desapareció.

Una noche cuando Paula se despertó vio una luz clarita que volaba y se acercó a ella para ver qué era, pero aquella luz se metió dentro de su cuerpo. Paula se asustó mucho porque no sabía qué era lo que le había pasado; pero aquella luz era el espíritu de la libélula que había rescatado y el espíritu le habló:

-Hola Paula, soy el espíritu de la libélula que has rescatado y me he metido en tu cuerpo para darte una ventaja por ayudarme podrás volar cada vez que lo necesites.

Paula se quedó embobada, ¡no se lo podía creer! Así que cada ver que necesitara volar lo podría hacer.

Emma Rozalén Pérez 6è

Premi Sant Jordi de Narrativa Castellana

NO AL CORONAVIRUS

Tot això mai s’oblida

per més que tingui sortida.

No anem al cole

i tots cridem ole!

Després ens penedim

perquè ens avorrim.

No farem competències

ni tampoc les ciències.

Allò que es essencial

ho podrem comprar perquè ens cal.

Amb això acabarem

tothom ho pensarem:

No volem coronavirus

però si antivirus

Eva Gil Martínez 6è

Premi Sant Jordi de Poesia Catalana

El quart amulet

Hi havia una vegada una escola i dins d’ella hi havien 22 nens de 6è.

Començava la classe de tutoria i la professora va proposar que fessin grups de 4 i de 5. Als alumnes els va estranyar però li van fer cas.

La professora va dir que com s’acabava el curs havien de fer alguna cosa divertida i que es tractava d’un “Scape Room”.

Hi havia un grup que es deien Carla, Carlos, Lucia i Nico. De seguida van trobar el primer amulet perquè van resoldre l’endevinalla, i el segon i el tercer, també; però el quart era molt difícil, ningú no el trobava. Tots van preguntar a la profe.

De sobte va sonar un soroll als llibres, van anar a mirar i van descobrir que a un llibre hi havia el quart amulet. Aquell grup va guanyar un kit de material escolar el va compartir amb tota la classe i els va encantar.

Gisela Martínez Cenit 6è

Premi Sant Jordi de Narrativa Catalana

 

Hugo Díaz Medina 5è

Premi Sant Jordi de Fotografia

 

 

Nathan Gallardo Donisa

Premi Sant Jordi de Fotografia